UNA PASSIÓ CONVERTIDA EN OFICI

Hi ha moments a la vida en què tot encaixa. En què et mires des de fora i penses: “estic exactament on vull estar”. Això és el que sento cada vegada que em poso l’arnès, carrego la motxilla i començo una activitat amb gent que confia en mi.
Però aquest camí no sempre ha estat tan clar.
De petit sí, sempre grimpant amunt i avall, però en realitat el que volia era ser músic. El meu somni era fer el batxillerat artístic, entrar al conservatori i dedicar-me de ple a la música.

Tocava la guitarra, m’agradava inventar melodies, perdre’m en l’harmonia dels acords, gravar-me i improvitsar. Sentia una connexió molt forta entre la música i jo, com si pogués expressar coses que amb paraules no sabria dir.
Fins i tot somiava amb escapar-me a un racó a la muntanya i composar-hi una cançó en silenci, en pau, lluny del soroll de tot.
Aquesta inquietud, aquesta manera de sentir el món tan intensament, encara m’acompanya.

Potser no he acabat sent músic, però encara escolto. Encara busco l’harmonia, les connexions, l’emoció.

De la passió al compromís.
Amb els anys, la muntanya va tornar amb força. Ja no era només un lloc per grimpar o imaginar cançons. Era un espai que em feia créixer, calmar-me, escoltar el que realment volia. I va ser aleshores quan vaig veure clar que volia convertir aquesta passió en una professió.
Volia compartir-lo, transmetre’l, acompanyar gent a descobrir-lo amb seguretat i respecte.

Per això em vaig formar, vaig créixer com a guia i com a persona. I avui puc dir que faig el que estimo.

Més que guiar
Guiar és ensenyar un camí, és acollir, escoltar, crear confiança. Cada persona és un món amb les seves pors, somnis i històries. I jo em sento privilegiat de poder formar part d’aquest trosset de vida que comparteixen amb mi.
I és que, igual que una cançó no sona mai igual dues vegades, cada sortida és única. Cada persona diferent.

La meva manera de veure la muntanya
No hi vaig per fer rècords ni per omplir la motxilla de cims. Hi vaig per estar, per sentir, per viure. La muntanya per mi és un lloc on el silenci parla, i la natura et respon si l’escoltes amb atenció.
I això és el que m’agrada transmetre: que no cal córrer ni demostrar res. Que l’autèntica aventura és viure el moment i deixar-se portar.

Per què ho faig
Ho faig perquè em connecta amb la meva essència.
Ho faig perquè veig com transforma a les persones.
Ho faig perquè crec que la muntanya és un espai on tornem a ser qui som de veritat.
I perquè, d’alguna manera, continuo creant melodies, només que ara no les faig amb una guitarra, sinó amb cordes, amb camins i amb experiències compartides.
Si t’hi veus, si t’hi ressona, si tens ganes de viure una experiència real i propera, estic aquí. Amb la motxilla, la corda… i aquella mateixa il·lusió de quan somiava fer cançons al bosc.

Ens veiem a la muntanya?